ACCIÓ DEL 12.10.06/CONSOLAT D’ESPANYA.18H-19H. PERPINYÀ, PAISOS CATALANS.
Acord de principi amb la declaració i lectura pública :
GESTORAS PRO AMNISTIA / DECLARACIÓ DE DONOSTIA*
La conferència Internacional de Solidaritat organitzada pel Moviment Pro Amnistia d’Euskal Herria i celebrada quatre dies durant a Donostia, ha adoptada les resolucions següents :
PREÀMBUL
Els presoners i presoneres polítiques s’adapten permanentment, i a conseqüència d’una dinàmica pròpia, als atzars de la repressió que sofrissin des que han caigut a les mans de l’enemic.
Abans de l’exposició de les resolucions, ens sembla important analitzar el context, la situació sociopolítica actual sent més que mai vinculada a la ‘globalització’. És en el seu nom que es desplega actualment una violenta ofensiva de les forces político-econòmiques de la repressió, ofensiva que determina totalment la naturalesa, la situació i les perspectives dels presoners i presoneres polítics del món.
CONTEXT
La decisió que pren un militant de combatre és el producte de la violència soferta per la seva persona, el seu cercle i el seu poble. L’afrontament no és provocat per iniciatives individuals de militants, però sobrevé a conseqüència dels desequilibris que una força violenta ha creat en la seva persona.
En última molla, el projecte dels Estats Nacions respecte al poble és la seva assimilació, fins i tot en certs casos la seva destrucció física. Per aconseguir-ho, l’alienació del ciutadà és una condició sine qua nona. Aquest segle XXI, el sentit i la funcionalitat de la guerra són dictats per la ‘globalització’. Així el sistema de ‘pensament únic’ és essencial per a l’alienació dels subjectes en una perspectiva de globalització/assimilació. Tanmateix, quan amb ell no n’hi ha prou a assegurar l’assimilació, recorres és fet a la imposició i a la violència.
Reconeixent la legitimitat de tal o tal lluita i negant la de tal o tal altra, els Estats Nacions es porten en gendarmes planetaris. Els esdeveniments de l’11 de setembre a New York i de l’11 de març a Madrid constitueixen tanmateix un punt d’inflexió, a partir del qual l’estratègia dels Estats-Nacions dita de ‘lluita contra el terrorisme’ que era ja en plaça abans, s’ha fet més violenta que mai, a conseqüència d’una vasta empenta repressiva.
A l’origen de la situació dels presoners i presoneres, refugiats i altres perseguits polítics, es troben una tria, una decisió política, el fracàs dels mecanismes d’assimilació ideològica i l’activació dels mecanismes punitius del sistema.
És indispensable d’assabentar-se del testimoni directe dels perseguits polítics, ja que la lliçó que es pot treure de les seves pròpies experiències ens en diu molts sobre la raó de ser conflictes. Ja que al cap i a la fi, són ells els narradors primordials de la crònica de la repressió.
Els presoners i presoneres polítics no són símptomes remetent a patologies socials. Ben al contrari, són els mecanismes repressius del sistema que neguen, per força o més subtilment, el lliurepensament dels oprimits. Concretament, violen el dret a la pluralitat cultural, posant en obra un arsenal de violències graduades, banalitzant fins i tot l’ús de la violència en certs casos.
És doncs el dret a la resistència que legitima la reacció dels oprimits, fins i tot quan aquesta reacció pren una forma violenta. No es pot comprendre la violència defensiva des del punt de vista dels límits jurídics imposats pels Estats Nacions mateixos. Per tant, l’ús de la violència al servei de l’alliberament no afecta els Drets Humans. La matriu dels sofriments, són les injustícies que continuen sent en el centre conflictes, i és el sistema que assegura la seva perpetuació.
Fer respectar tots els drets, incloent-hi el dret a la vida, serà la tasca d’aquells i les que lluiten per a la llibertat. Al cap i a la fi, la defensa del dret a la vida, i de tots els Drets Humans, si reivindica un caràcter democràtic, haurà de tenir en compte les necessitats de les persones i de les comunitats.
Per tant, declarem que :
-1. La condició dels presoners i presoneres polítics està íntimament vinculada al conflicte i al procés de lluita del qual ells i són procedents. La seva existència és la conseqüència d’un compromís en els processos de lluita i de la repressió organitzada pels sistemes que combaten. El seu caràcter polític és doncs innegable, quin que sigui el punt de vista adoptat.
-2. La presó és un espai de lluita. Els presoners i presoneres polítics s’hi organitzen sota la forma d’un col•lectiu dotat d’una identitat pròpia. La constitució d’un col•lectiu és indispensable a la supervivència dels presoners i presoneres polítiques. Aquest col•lectiu és també una eina de participació en els processos socials i polítics del qual són procedents els presoners i presoneres polítics, és a dir un canal d’acció política.
-3. La participació dels presoners i presoneres polítics a les transformacions socials i polítiques, en els processos de lluita i superació dels conflictes és indispensable. Garanteix l’èxit durable dels dits procés.
-4. En la mesura que els presoners i presoneres polítics són procedents de conflictes engendrats pels Estats Nacions, aquests últims no reconeixen la seva existència. Fan fins i tot tot el seu possible per negar-la. La legislació ‘antiterrorista’ i la política penitenciària són instruments al servei d’aquesta negació.
-5. Tanmateix, tot negant el caràcter polític dels presoners i presoneres, se’ls aplica un tractament especial que no fa més que subratllar el seu origen polític. Què que hi hagi, l’objectiu de la política penitenciària és bé d’anul•lar el potencial simbòlic dels presoners i presoneres polítics.
-6. L’aliança dels Estats Nacions imperialista nega violentament la naturalesa dels presoners i presoneres polítiques i el seu dret a participar en el procés politiqueja, en nom de la lluita contra el terrorisme, tot intentant donar-se una imatge de fervents defensors dels Drets Humans.
-7. Els Estats Nacions imposen als presoners i presoneres polítics una condició d’ostatges, cridada a perpetuar-se tant com el conflicte es queda en paràmetres d’afrontament violent. El seu objectiu és seguint-lo : crear sofriment al presoner i al seu entorn ; i per aquest mitjà, condicionar i neutralitzar en la mesura possible la lluita que el pobla porta endavant.
-8. L’alliberament dels presoners i presoneres polítics i la tornada dels refugiats polítics pot contribuir a una evolució dels conflictes cap a formes de lluita sense violència, a condició que es tinguin en compte les arrels del problema per esbossar reals solucions. La superació dels problemes generadors del conflicte implicaria la possibilitat d’una amnistia total. Igualment, les ciutadanes i ciutadans perseguits en el marc del conflicte ja no tindrien raó d’exposar-se de nou als mateixos desenganys.
-9. La solidaritat respecte als presoners i presoneres polítics no ha d’ignorar el seu caràcter polític. S’ha d’estructurar en termes polítics. Sense renunciar a l’humanitari, la solidaritat ha de continuar estant centrada sobre l’acció política.
-10. Nosaltres tots, participants i participantes a aquesta Conferència, ens comprometem a difondre aquesta declaració als nostres pobles respectius. De més, prometem perseguir el treball intentat i ajuntar-nos a la dinàmica que ha fet aparèixer.
Gestoras Pro Amnistia
Euskal Herria, 23 maig de 2004.
http://www.kalera.org
*Traducció en català : Col.lectiu ‘Amnistia.Presó.LLuites.Dret’
