El dia de la Vergonya
Des de la mort del dictador Franco, el 1976, seguida del període de dita ‘transició democràtica’ : en l’Estat espanyol el ‘DIA DE L’HISPANITAT’ continua sent commemorat públicament, cada 12 de octubre… Inaugurada sota el franquisme, aquesta festa designada com el ‘DIA DE LA RAÇA’ es tradueix per concentracions massives que celebren ‘amb tots els honors’ l’hegemonia de la dita ‘raça’ : hispànica, blanca i catòlica sobre el conjunt dels altres…
Es recolza en el fet històric del descobriment, el 1492, per Cristofol Colomb : de suposades ‘Indes’ designades avui com ‘Amèrica del Sud’. Aquest descobriment humà ha inaugurat el genocidi d’una civilització sencera, la dels pobles que viuen sobre aquestes terres i designats com ‘indis’…
Aquest genocidi ha pres les formes del crim, de la persecució, la humiliació sistemàtica, la espoliació de les terres i dels béns, la negació i la destrucció programada de llengües, cultures, economies, religions, pràctiques socials… per substituir-ho per UN MODELE ÚNIC en el qual aquest poble perdia tot els seus Drets per a esdevenir un esclau i ser assimilat a un animal particular, però no un humà… Heus aquí doncs l’obra de la dita Raça! Com aquest crim encara pot ser commemorat de manera oficial avui ?
De les colònies al cor dels Estats fins i tot…
Sí, els Estats espanyol i francès són verdaderament cosins en les seves pràctiques colonials al dol impossible, sempre d’actualitat. La menor afirmació de diferència sembla atènyer la integritat dels seus territoris artificials i qüestionar la seva legitimitat ja que, fins aquí, sempre han assimilat la seva concepció de la república amb la d’un model i poder ÚNIC i INDIVISIBLE regnant sobre : el seu territori, la seva llengua oficial i la seva gestió econòmica centralitzada…
L’Estat francès ha temptat doncs imposar als llibres d’Història oficials la inscripció de l’aportació positiva de la colonització francesa, sent sentit que el dit ‘Universalisme’ del seu ‘famós’ model ‘democràtic’ excusaria certes pràctiques… Tot com la ‘democràcia’ sota tutela imposada per l’Estat americà al poble iraquià i a altres… Més prop de nosaltres encara, a Catalunya Nord, la idea ha germinat de crear un museu en homenatge a Algèria… francesa!
L’impensable realitzat amb l’aval de la ‘democràcia’
Apagar un poble, suprimir fins a l’expressió de la seva humanitat a través d’una civilització sencera amb : els seus cants, les seves llengües, els seus arts, els seus relats, els seus ritus, les seves estructures socials i culturals, la seva Història, els seus somnis, els seus desigs, les seves pors, les seves qüestions, les seves representacions, les seves paraules… aquesta voluntat impensable és sempre activa en diversos Estats Nacions del món, en aquest moment mateixa, tal una màquina freda i despietada :
EN SUPORT A IŇAKI DE JUANA CHAOS
I AL CONJUNT DELS PRESONER-E-S POLÍTICS
LLUITES D’ALLIBERAMENTS SOCIALS I NACIONALS
bascos, corsos, bretons, kanaks, amazighs, sards, occitans, italians, palestinians,catalans…
UNA CONCENTRACIÓ S’HA FET AL CONSOLAT DE PERPINYÀ
EL DIJOUS 12 OCTUBRE DE 2006 DE 18 H A 19 H
Com és possible que un home sigui detingut a presó durant 18 anys per a idees polítiques que reivindiquen l’alliberament d’un poble i veu la seva pena (tanmateix acabada) perllongada durant dos anys en l’espera del veredicte d’un judici retraient-li que hagi escrit dos articles d’opinió ? És tanmateix el que té sofreix el periodista basc Iňaki De Juana Chaos.
PER HAVER ESCRIT DOS ARTICLES DE PREMSA,
AQUEST PERIODISTA BASC ES CONDEMNAT A
UNA NOVA PENA DE 12 ANYS I 7 MESOS DE PRESÓ !
De la substitució del Dret de Representació… a l’anul•lació dels Pobles.
N’hi ha prou amb contemplar els llastimosos espectacles mediàtics que imposen al diari per comprendre que les nostres vides i el sentit de les nostres lluites són objecte de múltiples deformacions i es fan irreconeixibles.
Allò denegació de Dret d’existència de pobles sencers passa per l’ultratge i el menyspreu voluntari transformats en sistema en societats que eviten sempre fer el dol del colonialisme i d’un ‘universalisme històric’ que troba la seva justificació en l’aproximació. Així, l’Estat francès referint-se a la Declaració del ciutadà i dels Drets Humans de 1789-1791 ‘oblida’ de recordar-se que aquesta no aboleix l’esclavitud… serà el decret de 1848 i de manera no consensual sota la pressió activa de les persones a qui s’apuntava directament.
La figura de ‘l’indígena’ pren una nova ‘cara’ amb la creació pels Estats imperialistes del ‘terrorisme’, d’un ‘enemic de l’interior’ que permet l’escenificació d’un altre ‘perill’ més modern incloent tota crítica del sistema dominant. Aquesta escenificació màgica permet reafirmar la visió d’una ‘cohesió territorial’ intocable i indiscutible d’Estats Nacions reconeguts ‘democràtics’. Aquest guió que exclou tota improvisació o entrada de la Realitat és un instrument ben fàcil per evitar tota confrontació política amb les qüestions socials associades a les reivindicacions legítimes dels pobles al Dret a l’autodeterminació…
En aquest context, la consolidació de Lleis d’excepcions validada per la lluita antiterrorista’ autoritza tots els abusos. Aquestes ‘lleis antiterroristes’ són sobretot una de les eines majors que permet literalment l’anul•lació pura i senzilla d’un poble a través de la substracció definitiva de persones, associacions, col•lectius, sindicats i partits polítics de la societat i de l’espai públic.
Avui, tot un conjunt de dispositius alliberant d’aquestes Lleis antiterroristes, en constant evolució, permet reprimir violentament tota expressió dels pobles i persones que s’inscriuen clarament al si de les lluites d’alliberaments socials i nacionals… igualment més quan són esquerres alternatives. És el cas sobretot en els Estats espanyol i francès.
LA INDIGNITAT CONTINUA EL SEU CAMÍ…
NEGACIÓ DE LA LLIBERTAT D’EXPRESSIÓ
Al 07.12.06, el periodista basc Iňaki De Juana Chaos
comença el seu 31è dia de la vaga de la fam il•limitada,
Fa en resposta a aquella mantinguda durant 66 dies del 07 d’agost al 8 d’octubre de 2006 a la seva cel•la a la presó d’Algeciras, abans de ser transferit en un hospital especial a Madrid després alimentat per força, sota perfusió.
Una bretxa al cor del model dominant…Gosar assumir les nostres Representacions lliures
Els dos articles d’Iňaki de Juana Chaos obren una falla al cor dels sistemes dominants de Representació : per l’emergència d’una paraula lliure que escapa a tot instrument de control incloent-hi autocensura, aquesta última muralla d’un sistema que s’immisqueix al cor dels individus per actuar millor sobre l’emergència de tota reivindicació Diferent.
Res no és més subversiu que de considerar les nostres vides i les nostres històries col•lectives com tenint un valor humà irreemplaçable… de considerar amb la major serietat les experiències d’aquelles i els que són criminalitzats, les realitzacions i eines alternatives procedents de les lluites d’alliberaments socials i nacionals en curs…
Dels pobles ‘a la perifèria del Dret’ dels Estats : sotmès a règims d’excepció.
Malgrat la independència recent d’Irlanda, després de Montenegro al cor d’Europa, malgrat el reconeixement del Quebec com a nació pel Canadà : ni l’Estat espanyol, ni l’Estat francès no reconeixen l’existència d’un problema polític amb els pobles bascos, corsos, bretons, KanaKs, catalans… és temps que aquests Estats gosen salvar el pas d’aquest reconeixement polític : la Unió Europea i les O.N.U ja ho han fet.
Sí, la colonització és sempre efectiva
Sí, la llibertat d’expressió és greument atesa
Sí, la llibertat d’associació és amenaçada
ENS POBLES CRIMINALITZATS, REFUSEM TOTA INJUSTÍCIA
TOTS CONJUNT VENCEREM PER A LA DIGNITAT HUMANA
LA LLIBERTAT, LA INDEPENDÈNCIA I EL SOCIALISME
« El dret de castigar, com aquell de fer la guerra, és un dels més importants i dels més discutibles : vull dir a tot menys que mereix en cada instant ser discutit. Fa trop regularment crida a l’ús de la força i reposa massa profundament sobre una moral implícita per no haver de ser-ho, amb atenció i rudesa.»
Michel Foucault, extreu de l’article «Cal repensar tot, la llei i la presó», publicat el 05.07.1981 al diari francès ‘Libération’.
Per tornar sobre la pàgina inicial :
anar sobre : COL·LECTIU ‘AMNISTIA PLD’ (en alt)
després fer clic sobre : AMNISTIA.PRESO. LLUITES.DRET
(obre finestres a la dreta : BLOGROLL)
Publicat per preso 