05.12.06 / Perpinyà, PAISOS CATALANS
Adeù company-e-s,
La Declaració de Donostia del 23.05.04 i la CRIDA del 24.11.06 constitueixen una condició prèvia en la petició de suport als presoner-e-s i refugiat-de-s polítics, quina queda a difondre i podria ser discutida en el context següent :
el col•lectiu ‘Amnistia.Preso.Lluites.Dret’ és totalment informal de moment. Fins ara, aquesta eina en formació ha permès realitzar petites accions simbòliques a partir d’una grapat de voluntats individuals que s’han recolzat en la base mínima següent :
- el respecte i l’exercici del Dret a la llibertat d’expressió i d’associació,
- la solidaritat a les lluites d’alliberaments socials i nacionals articulades al Dret a l’autodeterminació dels pobles,
- el reconeixement immediat (2) pels Estats concernits (3), de la dimensió política dels dits ‘problemes bascos, corsos, bretons, kanaks, sards, amazighs, palestins, catalans… i per tant de l’estatut de presoner-a polític dels membres empresonats d’aquestes lluites,
(2) Ja realitzada per la Unió Europea i l’ONU.
(3) Incontornable inici per realitzar el procés de resolució del conflict polític.
- la demanda d’amnistia i d’alliberament, sense condicions, del conjunt dels presoner-e-s polítics en detenció amb la presència actual a Catalunya Nord, en el Centre de Detenció de Perpinyà, dels dos presoners etarras : Maria Soledad Iparragirre Guenetxea i Mikel Albisu Iriarte que arrisquen en tot moment la seva extradició en l’Estat espanyol,
- la denúncia de l’existència a Catalunya Nord (4), a partir dels Centres de Detenció i de Retenció de Perpinyà : d’una plataforma a gran escala de transferència i d’extradicions transfrontereres de presoner-e-s i refugiat-de-s polítics associada a un dispositiu de control intensiu de la mobilitat de les poblacions, del qual en prioritat : els immigrants… projecte concebut i planificat pels Estats francesos i espanyols, amb la complicitat activa o passiva d’una majoria d’escollits locals.
(4) Aquesta és considerada de manera única com territori fronterer i zona de trànsit i no en tant que entitat real amb els seus propis recursos…
Aquestes accions públiques apunten a :
- convidar de manera molt àmplia la població de Catalunya Nord a abordar, informar-se, discutir i posicionar-se públicament sobre un problema greu, fins aquí mantingut sota silenci… el de la detenció de Resistents que cau sota el cop de lleis antiterroristes properes a un Estat d’excepció. Elles neguen la legitimitat de les seves lluites polítiques, que utilitzen la forma armada o no : sindicals, associatives, culturals, institucionals, jurídiques…
- començar la constitució d’un col•lectiu de suport als presoner-e-s i refugiat-de-s polítics que podria assumir clarament una dimensió política inscrivint-se en el context de les lluites d’alliberaments socials i nacionals indissociables del dret a l’autodeterminació dels pobles.
Pensem que cal considerar aquesta part de la realitat política i social : d’una manera responsable i seriosa. No podem guardar ‘la nostra boca tancada’ ja que aquesta absència total de paraula és molt inquietant sobre la nostra capacitat actual a reaccionar de cara a una injustícia i de reconèixer el lligam inseparable entre els presoner-e-s polítics i la dimensió política de les lluites. Aquesta, entès en el sentit humà del terme ja que ens repartim una existència comuna i que hem de construir cada dia les nostres diverses dimensions socials amb les nostres realitats i diversitats pròpies, en estreta solidaritat amb altres : si acceptem ser responsables dels nostres destins humans i del ple exercici de la Llibertat.
Quedar-se en el silenci no és acceptable : és clarament posar-se còmplice amb un sistema que som considerat negar. Com esperar ser coherent si abandonem els que s’introdueixen en lluites socials col•lectives, d’esquerra i realment participatives per a la llibertat i la diversitat dels pobles… Què fem amb això ?
Com podem oblidar que la més gran de les violències és aquella del sistema capitalista i dels seus avatars ? Que ha provocat i provoca encara milers de morts : manera extremadament ‘trivial’ per l’explotació al treball i més ‘espectacular’ en el moment de les guerres, les quals són cíniques operacions financeres.
Si la mobilitat dels diners, els fluxos de capitals, no coneix cap limitació : els pobles, ells, és sotmès a fronteres artificials sempre més nombroses. Un regnat sense repartiment per a un i els seus clons, un control permanent per a tot els altres.
És per què de manera potencial, cada resistència és un blanc i es queda en la línia de mira d’interessos financers i estatals fora de tota Lleis i de la Humanitat. Si cada dia enfrontem aquesta destrucció de les nostres vides sempre més precàries, tenim TOT a construir sense reproduir els models dominants, a partir dels nostres camins comuns de travesser.
De nombrosos pobles i poblacions realitzen ja aquest projecte ‘insensat’ per a certs, ‘amenaçant’ per a altres de :
- sortir dels normes mundials imposades per un model econòmic únic i centralitzat incloent-hi en les seves desmultiplicacions diverses que porten noms diferents,
- elaborar de les respostes i modes d’existències col•lectius propis, participatius i en assemblees,
- no sofrir més els impactes terribles del joc d’escacs del capitalisme, a través de les multinacionals i delocalitzacions múltiples…
Cada dia, sindicalistes són empresonats, membres d’associacions culturals i polítiques, periodistes, treballador-e-s, combatents de la lluita armada, refugiat-de-s de tornada d’exili polític : tots actuen en el context polític de la lluita d’alliberament social i nacional, per a l’interès col•lectiu del seu poble i MAI per a interessos personals. Les nostres lluites respectives es reuneixen i s’articulen unes amb els altres.
A Catalunya Nord, una i respostes col•lectives sent necessàries, és per què ens sembla crucial treballar junts allà sobre, sense témer eventuals conflictes des de punts de vista, per tal de trobar i construir junts una forma comuna coherent que pugui portar el sentit de la nostra dignitat humana i de les nostres lluites col•lectives…
VISCA LA TERRA !
VISCA L’ALLIBERAMENT I LA INDEPENDÈNCIA SOCIALISTA !
Per a tota informació i contacte : amnistiapreso.lluitesdret@laposte.net
Desembre 27, 2006 a les 10:09 am
[...] COL.LECTIU ‘AMNISTIA PLD’ [...]
Gener 23, 2007 a les 6:42 pm
Companyes i companys,
Us fem arribar el Manifest de solidaritat amb el procés de pau del País Basc i us agrairíem que signeu i, si podeu, que en promogueu la signatura .
Podeu fer arribar la vostra adhesió a : llibertats (at) operamail.com
On el proper diumenge 28 serà públicat en el diari Avui el manifest “sense democràcia no hi ha pau. Autodeterminació” així com les adhesions.
MANIFEST DE SOLIDARITAT INTERNACIONAL
SENSE DEMOCRÀCIA NO HI HA PAU. AUTODETERMINACIÓ
El procés per la resolució del conflicte polític que és a les portes de començar al País Basc, té com a objectiu crear les bases democràtiques per a superar la confrontació, incloent totes les opcions polítiques de la societat basca, al voltant de dues taules de negociació: una la dels partits polítics, sindicats i organitzacions socials amb l’objectiu d’arribar a un acord conjunt. L’altra conformada per ETA i el Govern espanyol, per tal de promoure la desmilitarització i solucionar la situació dels presoners i presoneres basques.
ETA va fer pública una treva d’alto el foc el març de 2006. Les autoritats espanyoles i franceses han de fer un pas decisiu per la pau. Es viu un ambient d’esperança al si del poble basc. La superació del conflicte és possible. Per tal de que les negociacions progressin cal la participació de totes i tots en la lluita per una solució democràtica pels drets del poble basc.
Per aquestes raons, els sotasignants fem una crida als Estats francès i espanyol perquè s’impliquin en el procés de diàleg i negociació, acceptant que sigui tota la ciutadania basca qui decideixi el seu futur.