COL.LECTIU ‘AMNISTIA PLD’

05.12.06 / Perpinyà, PAISOS CATALANS

Adeù company-e-s,

La Declaració de Donostia del 23.05.04 i la CRIDA del 24.11.06 constitueixen una condició prèvia en la petició de suport als presoner-e-s i refugiat-de-s polítics, quina queda a difondre i podria ser discutida en el context següent :

el col•lectiu ‘Amnistia.Preso.Lluites.Dret’ és totalment informal de moment. Fins ara, aquesta eina en formació ha permès realitzar petites accions simbòliques a partir d’una grapat de voluntats individuals que s’han recolzat en la base mínima següent :

- el respecte i l’exercici del Dret a la llibertat d’expressió i d’associació,

- la solidaritat a les lluites d’alliberaments socials i nacionals articulades al Dret a l’autodeterminació dels pobles,

- el reconeixement immediat (2) pels Estats concernits (3), de la dimensió política dels dits ‘problemes bascos, corsos, bretons, kanaks, sards, amazighs, palestins, catalans… i per tant de l’estatut de presoner-a polític dels membres empresonats d’aquestes lluites,
(2) Ja realitzada per la Unió Europea i l’ONU.
(3) Incontornable inici per realitzar el procés de resolució del conflict polític.

- la demanda d’amnistia i d’alliberament, sense condicions, del conjunt dels presoner-e-s polítics en detenció amb la presència actual a Catalunya Nord, en el Centre de Detenció de Perpinyà, dels dos presoners etarras : Maria Soledad Iparragirre Guenetxea i Mikel Albisu Iriarte que arrisquen en tot moment la seva extradició en l’Estat espanyol,

- la denúncia de l’existència a Catalunya Nord (4), a partir dels Centres de Detenció i de Retenció de Perpinyà : d’una plataforma a gran escala de transferència i d’extradicions transfrontereres de presoner-e-s i refugiat-de-s polítics associada a un dispositiu de control intensiu de la mobilitat de les poblacions, del qual en prioritat : els immigrants… projecte concebut i planificat pels Estats francesos i espanyols, amb la complicitat activa o passiva d’una majoria d’escollits locals.
(4) Aquesta és considerada de manera única com territori fronterer i zona de trànsit i no en tant que entitat real amb els seus propis recursos…

Aquestes accions públiques apunten a :
- convidar de manera molt àmplia la població de Catalunya Nord a abordar, informar-se, discutir i posicionar-se públicament sobre un problema greu, fins aquí mantingut sota silenci… el de la detenció de Resistents que cau sota el cop de lleis antiterroristes properes a un Estat d’excepció. Elles neguen la legitimitat de les seves lluites polítiques, que utilitzen la forma armada o no : sindicals, associatives, culturals, institucionals, jurídiques…

- començar la constitució d’un col•lectiu de suport als presoner-e-s i refugiat-de-s polítics que podria assumir clarament una dimensió política inscrivint-se en el context de les lluites d’alliberaments socials i nacionals indissociables del dret a l’autodeterminació dels pobles.

Pensem que cal considerar aquesta part de la realitat política i social : d’una manera responsable i seriosa. No podem guardar ‘la nostra boca tancada’ ja que aquesta absència total de paraula és molt inquietant sobre la nostra capacitat actual a reaccionar de cara a una injustícia i de reconèixer el lligam inseparable entre els presoner-e-s polítics i la dimensió política de les lluites. Aquesta, entès en el sentit humà del terme ja que ens repartim una existència comuna i que hem de construir cada dia les nostres diverses dimensions socials amb les nostres realitats i diversitats pròpies, en estreta solidaritat amb altres : si acceptem ser responsables dels nostres destins humans i del ple exercici de la Llibertat.
Quedar-se en el silenci no és acceptable : és clarament posar-se còmplice amb un sistema que som considerat negar. Com esperar ser coherent si abandonem els que s’introdueixen en lluites socials col•lectives, d’esquerra i realment participatives per a la llibertat i la diversitat dels pobles… Què fem amb això ?

Com podem oblidar que la més gran de les violències és aquella del sistema capitalista i dels seus avatars ? Que ha provocat i provoca encara milers de morts : manera extremadament ‘trivial’ per l’explotació al treball i més ‘espectacular’ en el moment de les guerres, les quals són cíniques operacions financeres.
Si la mobilitat dels diners, els fluxos de capitals, no coneix cap limitació : els pobles, ells, és sotmès a fronteres artificials sempre més nombroses. Un regnat sense repartiment per a un i els seus clons, un control permanent per a tot els altres.

És per què de manera potencial, cada resistència és un blanc i es queda en la línia de mira d’interessos financers i estatals fora de tota Lleis i de la Humanitat. Si cada dia enfrontem aquesta destrucció de les nostres vides sempre més precàries, tenim TOT a construir sense reproduir els models dominants, a partir dels nostres camins comuns de travesser.
De nombrosos pobles i poblacions realitzen ja aquest projecte ‘insensat’ per a certs, ‘amenaçant’ per a altres de :
- sortir dels normes mundials imposades per un model econòmic únic i centralitzat incloent-hi en les seves desmultiplicacions diverses que porten noms diferents,
- elaborar de les respostes i modes d’existències col•lectius propis, participatius i en assemblees,
- no sofrir més els impactes terribles del joc d’escacs del capitalisme, a través de les multinacionals i delocalitzacions múltiples…

Cada dia, sindicalistes són empresonats, membres d’associacions culturals i polítiques, periodistes, treballador-e-s, combatents de la lluita armada, refugiat-de-s de tornada d’exili polític : tots actuen en el context polític de la lluita d’alliberament social i nacional, per a l’interès col•lectiu del seu poble i MAI per a interessos personals. Les nostres lluites respectives es reuneixen i s’articulen unes amb els altres.
A Catalunya Nord, una i respostes col•lectives sent necessàries, és per què ens sembla crucial treballar junts allà sobre, sense témer eventuals conflictes des de punts de vista, per tal de trobar i construir junts una forma comuna coherent que pugui portar el sentit de la nostra dignitat humana i de les nostres lluites col•lectives…

VISCA LA TERRA !
VISCA L’ALLIBERAMENT I LA INDEPENDÈNCIA SOCIALISTA !

Per a tota informació i contacte : amnistiapreso.lluitesdret@laposte.net